T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dilluns, 28 d’agost del 2017

GRANADOS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1927 (1)
Orquestra de Barcelona, creada i dirigida per Víctor Granados i Gal, fill d'Enric Granados i Campiña, que tocaven, entre altres llocs, en les sessions del Cine Paris, de Barcelona, però també a l'Excelsior, Cabaret-Music Hall que es trobava al nº 34 de la Rambla del Mig.
Veig una actuació al Masnou l'any 1932.
Amb el temps, Víctor Granados va esdevenir un bon baríton que cantava òpera, i un excel·lent violoncelista.
També va destacar com a compositor de música per a pel·lícules, ja establert a Hollywood.
Un dels seus fills, Gabriel Granados i Llimona, el podem trobar a l'Orquestra La Nueva, de Tortellà, l'any 1950, a la Cobla-orquestra Marimba, de Tortellà, l'any 1951 i al Conjunt Novel, d'Olot, els anys 60. I un altre dels seus fills, Joan Granados i Llimona, el podem trobar en aquest blog en l'entrada Iconografia de la Cobla: Dibuixos i Gravats, doncs va ser un reconegut pintor, il·lustrador i dibuixant.
A la fotografia podem veure encerclat el director, Víctor Granados.


Any 1927 (2)
Detall dels músics. Tal com podem veure en aquesta foto i en les següents, eren multiinstrumentistes. Aquí els veiem en formació d'Orquestrina, destacant la presència de set saxòfons, a més del piano, banjos, trompeta, trombó, jazz-band, un gong, un acordió, un instrument desconegut per mi al costat de l'acordió, un embut per a cantar i vàries sordines per la trompeta i el trombó.
D'esquerra a dreta: Desconegut (saxo tenor), Desconegut (trompeta), Lluís Bou i Giol* (saxo alt), Manel Serra (piano), Víctor Granados i Gal (banjo), Desconegut (jazz-band) i Desconegut (trombó).
* Lluís Bou i Giol (Barcelona, 1900-1965), fill d'Emili Bou i Grau, gironí, sense cap parentiu proper amb les nissagues musicals empordaneses que porten aquests dos cognoms. Violoncelista de formació clàssica, va aprendre el saxo per poder fer la mili en una Banda militar a Barcelona, evitant així la possibilitat bastant alta d'anar a servir a l'Àfrica, on tenia lloc l'anomenada Guerra del Rif. L'any 1930 va deixar la música professional per raons familiars, tot i tenir ofertes per anar a tocar a l'estranger, donat el seu prestigi com a músic. Aquesta informació m'arriba per gentilesa del seu fill, Lluís-Emili Bou i Gibert.


Any 1927 (3)
Aquesta fotografia forma part de la mateixa sessió que l'anterior.
D'esquerra a dreta: Desconegut (saxo soprà), Desconegut (trompeta), Lluís Bou (saxo soprà), Manel Serra (piano), Víctor Granados (banjo), Desconegut (jazz-band) i Desconegut (trombó).
Foto: Arxiu Lluís-Emili Bou i Gibert.


Anys 20 (1)
Aquesta foto i les dues següents formen part d'una sessió publicitària per a la botiga de material musical New Phono, fundada a Barcelona l'any 1906 per Josep Massó i Armadans, establerta al nº 35 del Carrer Ample, on ja l'any 1834 hi havia una botiga de partitures. També es pot veure a la paret un rètol de la casa de pianos Jesse French.
D'esquerra a dreta: Desconegut (violí), Víctor Granados (piano), Desconegut (violí o viola), Desconegut (contrabaix) i Lluís Bou (violoncel).
Foto: Arxiu Lluís-Emili Bou i Gibert.


Anys 20 (2)
D'esquerra a dreta: Lluís Bou (saxo alt), Víctor Granados (piano), Desconegut (trombó), Desconegut (trompeta) i Desconegut (jazzband).
Foto: Arxiu Lluís-Emili Bou i Gibert.


Anys 20 (3)
En segon terme: Lluís Bou (banjo, damunt del piano) i Desconegut (banjo)
En primer terme: Víctor Granados (piano), Desconegut (banjo) i Desconegut (jazz-band).
Foto: Arxiu Lluís-Emili Bou i Gibert.

dijous, 24 d’agost del 2017

JARDÍ ORCHESTRA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1934 (1)
Orquestra de Barcelona formada l'any 1930 per Josep Mª Jardí i Sabater. Molt probablement en formava part el seu germà, Joaquim Jardí i Sabater. Ambdós els trobo actuant de 1926 a 1928 en el Trio Jardí, compost per Joaquim Jardí i Sabater (violí), Josep Mª Jardí i Sabater (piano) i Agustí Hernández i Oliva (violoncel).
A la imatge, el pianista és Josep Mª Jardí, i probablement el seu germà Joaquim sigui el primer saxo per l'esquerra.
En una partitura de 1930 puc llegir que formaven part de l'Orquestrina els seus germans Gabriel i Joaquim Jardí i Sabater, Alfred Bertran, i dos noms més il·legibles en part: Antoni B...... (podria ser Bou, o Bardají?) i Xxx Gavaldà.
Josep Mª i Joaquim eren també compositors. Et convido a escoltar un parell de temes:

  • EL CACAHUERO (Foxtrot con refrán cantado) de Joaquim Jardí i Sabater. Quinteto Nocturnos, dirigits per Joan Antoni Bou i Vallverdú (1946).
  • SEPARACIÓN (Fox canción) de Josep Mª Jardí i Sabater i Martí Montserrat i Guillemat [Serramont]. Quinteto Nocturnos, dirigits per Joan Antoni Bou i Vallverdú (1944).

Foto: Extreta d'un programa que m'arriba amb força males condicions d'un Ball de Nit (SPLENDID DANCING OF COUPLES) fet a la Societat Círcol de la Pau, de Sant Feliu de Codines, el 12 de Maig de 1934, que em facilita amablement en Josep Cassart i Valldeoriola.


Any 1934 (2)
Logotip de l'Orquestra.
En el programa citat abans s'especificava el següent (amb un català exquisit, val a dir, amb algun dubte en les paraules estrangeres):
Sis professors amb 19 instruments, amb una atraient presentació i amb un extens i variat repertori de ballables.

I el Programa de Ball era el següent (cal remarcar que cada Ball constava de dues peces):
Vals Vienès - Fox-Rumba
One Step - Pericon (ball sortejat)
Habanera - Yale Blues (ball sorpresa)
Tango - Poutpurri
Descans, el qual s'efectuarà en el mateix saló de festes convenientment preparat per a servir-s'hi el "lonch", acabat el qual continuarà la festa, a base dels següents balls:
Quik-Step - Fox-Blues
Java - Dançó (Ball del Fanalet)
Tango - Poutpurri
La sala estarà ricament adornada, instal·lant-s'hi grans efectes de llum.

Per fer aquest Ball de Nit, l'Orquestra va cobrar 230 Ptes.
Foto: Programa de Sant Feliu de Codines.


Anys 30
Semblaria una ocasió especial (es pot veure la senyera a la part superior de la imatge), en la qual haurien triplicat el nombre de músics, amb secció de corda inclosa.
He de suposar que el pianista és Josep Mª Jardí.
A l'hemeroteca els trobo actuant fins l'any 1940, tan en format d'Orquestra com en el de Quintet.
He trobat també que Joaquim Jardí i Sabater va morir a Ginebra, Suïssa, el 15 de Desembre de 2011, als 97 anys. A l'esquela s'esmenta que havia esta professor del Conservatori Superior del Liceu, de Barcelona, violinista i compositor.

dimecres, 23 d’agost del 2017

BADIA Y SU RITMO

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1946
Conjunt orquestral de Mataró, un format que pretenia ser més àgil i manejable que les orquestres existents en aquell moment a la ciutat, liderat per l'incansable i prolífic músic Vicenç Badia i Santamaria, amb un repertori que s'acostava més a les corrents jazzístiques del moment.
Darrere: Joan Cabruja i Aparisi (contrabaix) i Ramon Esperalba (bateria)
Davant: Joan Torra i Pòrtulas (piano), Ramon Botey i Corney (trombó), Vicenç Badia i Santamaria (trompeta) i Juli Torra i Pòrtulas (saxo alt).
Foto: Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Any 1947
Drets: Miquel Gallego (bateria), Ramon Botey i Corney (trombó), Vicenç Badia i Santamaria (violí), Joan Cabruja (contrabaix) i Joaquim Arabía i Reverter (trompeta i guitarra)
Asseguts: Miquel Hernández i Sanjuán ["Mentes"] (trompeta) i Joan Torra i Pòrtulas (piano i acordió)
Nota: no sé qui tocava el saxo tenor, però segurament era el mateix Vicenç Badia, poli-instrumentista reconegut.
Foto: Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).

ELS MATARONINS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1949
Conjunt de Mataró, un dels molts projectes endegats pel prolífic i incansable músic mataroní Vicenç Badia i Santamaria. Crec que és una variant del Conjunt Badia y su Ritmo.
Darrere: Ramon Botey i Corney, Joan Cabruja i Aparisi i Joan Torra i Pòrtulas
Al mig: Juli Torra i Pòrtulas  i Joaquim Arabía i Reverter
Davant: Josep Mª Casademunt i Pannon, Vicenç Badia i Santamaria i Miquel Hernández i Sanjuán ("Mentes")
Foto: Björn Rodhe. Arxiu Joan Arabía.

ELS BLAUS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1930
Orquestra de Mataró que per contraposició als Verds portaven una brusa de color blau, havent-hi molta rivalitat entre ambdues formacions. Molts dels músics formaven part també de la Banda Municipal de Mataró.
En primer terme veiem el pianista i director: Francesc ["Paco"] Albareda
La resta de músics, d'esquerra a dreta: Josep Mª Pou (trombó), Vicenç Badia i Santamaria (trompeta), Fèlix Tapiola i Balmes (trompeta), Josep Oller i Currià (helicó), Antoni Massó i Carrié (jazzband), Josep Escarpenter i Fors (saxo), Isidre Miracle i Gibert (saxo) i Ernest Clariana i Joseph (saxo).
Foto: Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).

dimarts, 22 d’agost del 2017

LONDON JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1927
Orquestrina de Mataró fundada l'any 1927.
D'esquerra a dreta: Antoni Català (piano i director), Desconegut (trombó), Joaquim Casas i Busquets (violí i saxo), Jaume Rey ["Reiet"] (trompeta), Baldomer Aymà (saxo alt) i Miquel Gallego (jazzband). Assajaven al carrer d'Ibran i tenien el seu centre de reunió al Bar Canaletes.
Extrec la informació del llibre ROCK I CULTURA POP A MATARÓ, d'Enric Puig i Giralt.
Fotos: Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).

PICCADILLY ORCHESTRA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1926 (1)
Orquestrina (ells s'anunciaven com Piccadilly Orchestra, però el format era d'orquestrina) creada a Mataró l'any 1926. Alguns dels músics eren també universitaris, aristòcrates aficionats als sorolls modernistes deien les cròniques de l'època.
Extrec la informació del llibre ROCK I CULTURA POP A MATARÓ, d'Enric Puig i Giralt. Basant-me en informacions extretes del Museu Arxiu de Santa Maria, de Mataró, poso l'alineació d'aquesta manera:
D'esquerra a dreta: Joaquim Boter de Palau (amb el bombo del jazzband), Jaume Recoder (amb la caixa del jazzband), Lluís Matas (clarinet), Francesc d'Assís Spà i Tuñí (saxo alt), Xxx Masriera (saxo tenor), Ramon Spà i Tuñí (saxo alt), Antoni Boter de Palau (trombó), Antoni Spà i Tuñí (trompeta) i Josep Castells (saxo soprano).
Fotos: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Any 1926 (2)
Aquesta foto, l'anterior i la següent són fetes el mateix dia a la casa senyorial Can Palauet, on residien dos dels músics, els germans Joaquim i Antoni Boter de Palau. Però curiosament en aquesta hi falta un dels germans, el trombonista Antoni Boter ... misteris ...
Drets: Xxx Masriera (no es veu cap instrument) i Josep Castells (violí)
Asseguts en cadires: Jaume Rocoder (jazzband), Antoni Spà (banjo), Joaquim Boter (acordió) i Francesc d'Assís Spà (violoncel)
Asseguts a terra: Lluís Matas (guitarra) i Ramon Spà (banjo).
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Any 1926 (3)
D'esquerra a dreta: Joaquim Boter (bombo), Jaume Recoder (caixa), Antoni Boter (trombó, en segon terme), Antoni Spà (trompeta), Josep Castells (saxo soprano), Francesc d'Assís Spà (saxo alt, en segon terme), Ramon Spà (saxo alt), Xxx Masriera (saxo tenor) i Lluís Matas (clarinet).
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Any 1926 (4)
Anunci d'un Ball al Casino del Masnou per la revetlla de Santa Rosa aparegut a la pàgina 12 de La Vanguardia el 18 de Setembre de 1926, que conté uns detalls força interessants:
1) El Ball l'organitza l'Orquestra Piccadilly
2) Alternen amb l'Orquestrina Oriental Jazz, també de Mataró (que més endavant seria coneguda com Els Verds)
3) El buffet era servit per l'Hotel Ritz, de Barcelona
4) L'ornamentació, d'estil japonès, anava a càrrec d'una empresa anomenada Alarma.


Any 1927
Un any just després, trobo aquest altre anunci d'un Ball al Casino del Masnou, també per la revetlla de Santa Rosa, a la pàgina 16 de La Vanguardia el 23 de Setembre de 1927, i els detalls són força similars:
1) El Ball l'organitza l'Orquestra Piccadilly
2) Alternen amb l'Orquestrina Oriental Jazz, també de Mataró (que més endavant seria coneguda com Els Verds)
3) El buffet era servit per l'Hotel Ritz, de Barcelona
4) L'ornamentació era a càrrec del floricultor Frederic Pera.


Anys 20 (1)
Hi ha una informació que explica que aquesta fotografia i les tres següents es van fer a l'Hotel Ritz de Barcelona, amb el qual, segons podem llegir en les dues imatges anteriors, hi tenien bona relació. No obstant, he parlat amb Jaume Boter de Palau i Ràfols, fill de Joaquim Boter de Palau, i m'ha dit que aquesta sessió fotogràfica es va fer al Casino del Masnou.
El grum (botones, mosso de l'hotel) surt a totes. També podem constatar que han passat de nou a dotze músics.
D'esquerra a dreta: Joaquim Boter (jazzband), Antoni Spà (trompeta), Lluís Matas (banjo), Ramon Spà (banjo), Josep Castells (violí), Desconegut (saxo alt), Xxx Masriera (saxo alt), Francesc d'Assís Spà (saxo alt), Desconegut (saxo tenor), Desconegut (trombó), Jaume Recoder (vocalista, porta l'embut a la mà) i Desconegut (helicò).
Sortint de sota l'helicó, el grum.
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Anys 20 (2)
D'esquerra a dreta: Antoni Spà (trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (helicó), Jaume Recoder (jazzband), Joaquim Boter (piano), Ramon Spà (banjo), Josep Castells (violí), Lluís Matas (banjo), Desconegut (saxo tenor), Francesc d'Assís Spà (saxo alt), Xxx Masriera (saxo alt) i Desconegut (saxo alt).
A davant de tot, el grum, mirant a càmera, com tots els músics.
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Anys 20 (3)
D'esquerra a dreta: Antoni Spà (trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (helicó), Jaume Recoder (jazzband), Joaquim Boter (piano), Ramon Spà (banjo), Josep Castells (violí), Lluís Matas (banjo), Desconegut (saxo tenor), Francesc d'Assís Spà (saxo alt), Xxx Masriera (saxo alt) i Desconegut (saxo alt).
A davant de tot, el grum, cantant amb l'embut.
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).


Anys 20 (4)
Tot i ser les quatre fotos Anys 20 de la mateixa sessió al Casino del Masnou, en aquesta darrera no hi surten dos dels saxofonistes ni l'helicò. Possiblement aquesta fos la formació estable, i els altres tres eren de reforç.
D'esquerra a dreta: Antoni Spà (trompeta), Desconegut (trombó), Jaume Recoder (jazzband), Joaquim Boter (piano), Ramon Spà (banjo), Josep Castells (violí), Lluís Matas (banjo), Francesc d'Assís Spà (saxo alt) i Xxx Masriera (saxo alt).
A la dreta, assegut, el grum cantant amb l'embut.
Foto: Col·lecció Ramon Spà. Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).

dijous, 10 d’agost del 2017

JULIO GALINDO Y TERESITA RIERA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 20 (1)
Orquestra cubana establerta a Barcelona. Havien començat els anys 20 a Cuba amb el nom de Julio Galindo y Los Negros Cubanitos [fotos 1 i 2]* (més tard: Julio Galindo y los Cuban Boys [foto 3]), obtinguent gran èxit en el seu país i passant al continent sud-americà on triomfen sobretot a Brasil i Argentina.
A la primera foto, feta a Radio Prieto, de La Habana (Cuba), veiem Julio Galindo, en primer terme, amb la trompeta; el músic (saxo alt) del seu costat podria ser un tal Isidoro.
A la segona foto, feta a Buenos Aires (Argentina), Julio Galindo és el primer per l'esquerra.
A la tercera foto Julio Galindo és el primer per l'esquerra dels que estan asseguts.
A destacar en les tres fotos la incorporació de la bateria o jazzband, seguint la moda nord-americana.
* Julio Galindo Bengoechea havia nascut a Cuba l'any 1905. Atret per la música des de ben jove, va estudiar trompeta, piano, guitarra i composició, formant molt aviat aquesta primera orquestra.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala. Si vas a l'enllaç veuràs que a la biografia d'aquest músic capelladí s'explica que quan ell començava a estudiar la trompeta va conèixer Julio Galindo, ja jubilat, el qual li va explicar moltes coses de la seva trajectòria vital i musical, i li va deixar la majoria de fotos que es poden veure en aquesta entrada.


Anys 20 (2)
Retrat de Julio Galindo.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 30 (1)
Julio Galindo a Radio Belgrano, de Buenos Aires.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 30 (2)
Arriben a Europa l'any 1936 acompanyant Antonio Machín amb el nom de Julio Galindo y su Orquesta de Casa Libre (a vegades també afegien un adjectiu al nom: Julio Galindo y su Orquesta Típica de Casa Libre o Julio Galindo y su Orquesta Cubana de Casa Libre); aquesta és la formació que surt a la foto. Després de passar per Londres i Paris, on Antonio Machín s'hi queda un temps, arriben a Barcelona, on Julio Galindo s'hi afincaria, actuant-hi abans i després de la guerra civil espanyola.
L'any 1940 enregistren amb Antonio Machín el tema La llave de la puerta, que podem escoltar aquí i la que seria la composició més coneguda de Julio Galindo: Se va a Covadonga (La Conga Habanera), que es pot escoltar clicant aquí.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 30 (3)
Primera esposa de Julio Galindo, de la qual en desconec el nom. Van tenir una filla: Maribel Galindo, que va seguir els passos musicals del seu pare, esdevinguent també una notable actriu en el camp de les varietés, a la qual veurem més endavant.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 30 (4)
Julio Galindo, trompetista i líder de la seva Orquestra.
Amb el nom de Julio Galindo y su Sexteto de Hot, podem escoltar aquest foxtrot enregistrat l'any 1941: Buenas noches, señorita.


Any 1935
Retrat d'estudi de Teresa Riera i Marsal, de la que parlo a continuació.
Foto: M. Rius (Igualada). Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1936
L'any 1940 Julio Galindo coneix la que seria el gran amor de la seva vida i al mateix temps la parella musical amb la que es jubilaria: Teresa Riera i Marsal, coneguda després i per sempre com Teresita Riera.
Teresa Riera i Marsal va néixer l'any 1919 a Capellades i molt aviat va començar a tenir inquietuds artístiques prenent les primeres lliçons del músic local Ricard Rosich i Poch. El 12 d'Abril de 1936, només amb 17 anys, fa la seva presentació al Teatre de La Lliga, de Capellades, com a soprano protagonista de la sarsuela en un sol acte Maria la O. La fotografia il·lustra el moment en que va cantar la cançó Maria Magdalena.
Un dia de 1940 que sortia de les seves classes de cant, ballet i guitarra es van conèixer amb Julio Galindo, i poc temps després formaven parella sentimental i artística. Moltes vegades el seu nom anava per davant del de Julio, essent anunciats com Teresita Riera y Julio Galindo.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1943 (1)
Dues imatges de Teresita Riera actuant al Teatro Español, de Barcelona.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1943 (2)
Aquell any 1943 van presentar un espectacle a la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, acompanyats de l'Orquestra Gran Price. Pels decorats semblaria una comèdia bèl·lica. Aquell mateix any també van actuar a les Fires de Sant Narcís, de Girona
Els anys 1943 i 1944 actuen fixos al Teatro Español, de Barcelona, anant l'any 1945 a Cartagena i Tenerife.
Després, i durant anys, van fer diverses gires que els van portar per diversos escenaris de Portugal, Suïssa, Holanda, Alemanya, Àustria, França, Israel, Itàlia, Noruega, Granada, Barcelona ...
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1945 (1)
Fotografiats a Cartagena. Ja no pararien fins la seva retirada del món artístic.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1945 (2)
Salón Royal, de Granada. Tenien un espectacle basat en música afro-cubana i música espanyola. A la foto no hi surt Julio Galindo.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1946 (1)
Estada a Tenerife, començaven a volar lluny ...
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1946 (2)
Actuant en un local d'Israel anomenat Bel-Olvo. Un any enrere havien gravat aquest tema ben romàntic: Todo se acaba en la vida (enllaç).
I una composició més de Julio Galindo, que va popularitzar Pérez Prado y su Orquesta: El alacrán (escoltar aquí), de la que se n'ha fet infinitat de versions.
En Julio tenia un número que consistia en tocar la trompeta amb un got d'aigua al cap, mentre interactuava amb Teresita, imatge que podem anar veient en moltes de les fotos següents.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (1)
Actuant a Berna (Suïssa).
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (2)
Cabaret Arcadia, a Lisboa (Portugal).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (3)
Cabaret Puerta del Sol, a Paris (França).
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (4)
Cabaret Mayfair, a Biarritz (França).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (5)
Unes postals publicitàries.
I una cançó per escoltar, cantada per la parella: Timos brasileños.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 40 (6)
Retrat de Teresita Riera amb la filla de la parella, Sílvia Galindo i Riera. Malauradament, la nena va morir amb sis mesos d'edat.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1947
Teresita Riera retratada al Teatro Español, de Barcelona.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1949 (1)
Sala El Corso, de Zürich (Suïssa).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1949 (2)
Retrat de Teresita Riera, amb dedicatòria manuscrita a la seva germana Pepita Riera..
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1950 (1)
Espectacle al Casino de l'illa Maria Wörth, al llac Wörthersee (Àustria).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1950 (2)
Postal de 1950 de l'illa Maria Wörth.


Any 1951
Music Hall Bobino, de Paris.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1952 (1)
Music Hall Bobino, de Paris.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala. La tercera i la quarta venen signades per Tomás.


Any 1952 (2)
Actuació a Hamburg.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 50 (1)
Posant a sota d'uns cartells que anuncien la seva actuació a Den Haag (La Haia, Holanda).
A la part inferior del primer cartell posa: "DEGUT A L'ENORME ÈXIT, PERLLONGAT (l'espectacle)"
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 50 (2)
Moments abans d'una actuació a Parrilla Truquete [?], de San Sebastián.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1955 (1)
Quan no anaven de gira actuaven fixos (durant quinze anys) a la Bodega Apolo de Barcelona, on Teresita Riera era coneguda com la Reina del Paral·lel.
Residien en una torre d'Esplugues de Llobregat, i en aquesta ocasió van aprofitar per fer unes quantes fotos publicitàries (les tres centrals, òbviament).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1955 (2)
Fotografia datada a Barcelona el 27 d'Agost de 1955, dedicada al seu modisto, Luís.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1956 (1)
Actuant novament al local Bel-Olvo, d'Israel.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1956 (2)
Postal publicitària en forma de felicitació de Nadal, l'any 1956. Fan servir una foto de 1951 (veure més amunt la sèrie de fotos Any 1951). Malauradament al retolar-la es van deixar una "t" en el text en anglès.
Foto: Tomás. Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1957
Retrat de Maribel Galindo, amb dedicatòria al seu pare Julio.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 50 (3)
A dalt de l'autocar, de gira pels països escandinaus. Aquesta imatge pertany a la seva estada a Suècia.
Els músics, darrere, jugant a cartes ...
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 50 (4)
Retratats a Stavanger (Noruega).
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1958
En una sala d'Hamburg (Alemanya).
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1960
Postal publicitària.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1963 (1)
Cabaret Ambos Mundos, de Barcelona.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1963 (2)
En un cabaret de Groningen (Holanda).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1964 (1)
Al Teatre Rex portàtil, de Barcelona.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1964 (2)
Retrat publicitari de Teresita Riera.
Foto: Tomás. Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 60
Tres fotografies de la filla de Julio Galindo, Maribel Galindo. La primera ve signada per Tomás, i la tercera porta una dedicatòria pel seu pare.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1968 (1)
Actuant a Chez Safran, a Basel (Basilea, Suïssa).
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1968 (2)
Al Teatre Talia, de Barcelona.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1970
Trenta anys després d'haver-se conegut i voltar junts pel món, sembla que ja ho tenien clar, i es van casar a l'església d'Esplugues de Llobregat.
Fotos: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1972
Actuació a Hamburg.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Anys 70
Postal publicitària, amb una composició moderna, on s'inclou discretament la trompeta i la guitarra emmarcant els dos artistes.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1975 (1)
Per les festes de Nadal de 1975 es va celebrar al Teatre de La Lliga de Capellades un homenatge a la parella, que durant molts anys havia actuat per tot el món amb el nom de Julio Galindo y Teresita Riera y su Conjunto Típico. Convido a escoltar-los tots dos cantant a duo l'any 1947 el tema Tu ausencia.
Durant la festa els va acompanyar el Conjunt The Festival's, de Capellades, i es va interpretar temes que la parella havia fet famosos, com Se va a Covadonga.
Darrere: Josep Parera, Ricard Balcells ("Ricardito") i Joan Escala
Davant: Teresita Riera i Julio Galindo.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1975 (2)
Teresita Riera i Julio Galindo en plena actuació. Ella tenia aleshores 56 anys i ell 70.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.


Any 1975 (3)
Una imatge de la mateixa festa.
Darrere: Jordi Sabater, locutor de ràdio i presentador de l'esdeveniment, Jaume Costas, Josep Parera i Ricard Balcells ("Ricardito").
Davant: Julio Galindo.
Teresa Riera i Marsal va morir el 13 de Maig de 1977, i Julio Galindo Bengoechea el 2 de Maig de 1983, a l'Hospital Sant Josep, d'Igualada. Es troben enterrats al cementiri de Capellades, juntament amb les despulles de la seva filla Sílvia Galindo i Riera, que havia mort als sis mesos d'edat.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.