👉 LLEGEIX, SISPLAU :
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:
Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Cobla-orquestra de Barcelona.
És la primera Cobla constituïda a la ciutat de Barcelona que va tenir continuïtat. Es va formar l'any 1906.
A principis del segle XX la sardana a Barcelona començava a ser apreciada en concursos, concerts i ballades. També les editorials de música posaven a la venda sardanes per a piano, doncs n’hi havia demanda entre la classe culta, on era habitual que un o més membres de la família tinguessin educació musical i l’exercissin en reunions i festes privades. En certa manera es pot dir que la sardana estava de moda, la gent tenia ganes d’escoltar-ne i sobretot de ballar-ne. Com que les cobles empordaneses i selvatanes del moment no podien estar sempre tocant al Cap i Casal, era habitual que les orquestres de ball i fins i tot la Banda Municipal en toquessin, tant en sales de concert com al carrer,
però amb els instruments propis i no amb els de cobla.
L’any 1906 el músic escalenc resident a Barcelona, Lluís Sureda i Valls (1861-1938), compositor i instrumentista de flauta i tible i molt implicat en el món de la sardana – el trobem, per exemple, el 27 de setembre de 1902 com a membre del Jurat del Concurs de Sardanistes, organitzat per la “Sociedad recreativa e instructiva Gerundense” i celebrat al Frontó Comtal durant les festes de la Mercè de Barcelona –, va fundar la cobla que portaria el seu cognom, la
Cobla Sureda. Van fer la seva presentació al Teatre del Bosc, a Gràcia, i els instrumentistes, procedents molts d’ells de la Banda Municipal de Barcelona, i que encara no disposaven tots dels instruments típics de la cobla, cosa que van solventar ben aviat, eren:
Josep Salabarnada i Guadayol (2n cornetí, que al cap de poc temps va marxar a formar part de l'
Orquestra Unió Artística, de Barcelona), Francesc Casals (fiscorn, fent les tasques de 1er cornetí), Faustí Galí i Pons (trombó),
Eduard Sanginés i Pascual (trombó, fent de 1er fiscorn, i a qui podem trobar en aquest blog amb el seu
Quartet Sanginés), Josep Burés (trombó, fent de 2n fiscorn), Josep Sedó (trombó baix, fent de contrabaix), Lluís Prat i Trias (flabiol, pertanyent a una important nissaga olotina, fill de Patllari Prat i Sagués, i germà de Patllari Prat i Trias, fundador de la
Cobla-orquesta La Principal Olotina), Lluís Sureda i Valls (2n tible), Ramon Brunet i Berta (1er tible, excel·lent clarinetista i germà del famós clarinetista i tenora
Jaume Brunet i Berta [
"Jaumet de Roses"]), Francesc Carrera (1er tenor) i Àngel Manén i Planas (fagot, fent de 2n tenor, germà del compositor i virtuós violinista
Joan Manén i Planas)
A partir d’aleshores van desenvolupar una llarga singladura en el món de la sardana, en ballades i concerts, i alternant la instrumentació, doncs al ser Cobla-orquestra podien acompanyar un Ofici, fer una cercavila, amenitzar un ball d’envelat o sala de ball i tocar sardanes. Van extendre també el seu àmbit d’actuació a les festes majors de moltes poblacions properes a Barcelona, i encara més lluny, doncs hi ha documentada una actuació a Olot durant les Festes del Tura de 1908, contractats pel Centre Fontanella.
Aquesta fotografia que presento amb dos detalls ampliats és la primera coneguda de la
Cobla-orquestra Sureda, i porta una inscripció a la part superior que diu:
SABADELL, Festa Major de 1911
Audició de Sardanes donada per la cobla Sureda en la Plaça Major
Concretament, van actuar-hi els dies 1 i 2 d’Agost de 1911. Aquesta disposició dels músics en un escenari ben enlairat estava molt de moda a principis de segle XX. En el segon detall es pot apreciar el gest del flabiolaire, mirant cap avall amb certa aprehensió...
Aquest flabiolaire crec que és Teodor Grivé i Teixidor, i el primer fiscorn podria ser el seu pare Llàtzer Grivé i Mongini, pare dels també músics Juli Grivé i Simon i
Josep Grivé i Simon, de mare diferent que Teodor. Aquesta família provenia de Verges.
Foto: Josep Obradors. Arxiu Històric de Sabadell.
Segons es pot llegir a la pàgina 12 de La Vanguardia, edició del dia 15 d'Octubre de 1911, aquell mateix dia es va celebrar un homenatge al mestre
Enric Morera i Viura, amb la participació de les cobles
Sureda,
Barcino i
La Principal Barcelonina. Els actes musicals van començar a les 10 del matí a la Plaça Catalunya, de Barcelona, amb una audició conjunta de sardanes, totes del mestre Morera. A la foto veiem un moment d'aquesta actuació matinal de la
Cobla Sureda, i l'escenari devia ser compartit, doncs es veu alguns instruments de les altres cobles a la part davantera de la barana. A la tarda, a partir de dos quarts de quatre, hi va haver un Festival al
Palau de les Belles Arts, amb la participació de la Banda Municipal, les esmentades cobles, i diferents Ballets, Esbarts, Cors i Orfeons, a més d'unes improvisacions amb orgues elèctrics a càrrec del mestre
Robert Goberna i Franchi.
A la imatge es pot reconèixer bé el flabiolaire, Teodor Grivé, i el segon tible, Lluís Sureda.
Foto:
Alejandro Antonietti. Arxiu fotogràfic de Barcelona. AFB3-117 Editorial López.
Targeta publicitària sense datar, jo diria -per l'estil- que és de la primera dècada del segle XX.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.
Any 1914
Aquesta fotografia, de la que també en presento un detall, la vaig veure per primera vegada a la pàgina 73 del llibre
La sardana a Barcelona, de
Jesús Ventura i Barnet, que havia tingut la gentilesa de regalar-me'l, al haver-li jo proporcionat alguna de les fotografies del meu arxiu. El peu de foto només posava el lloc, l'any i l'autor. A partir d'aquí vaig començar a investigar,
descobrint a l'hemeroteca que es tractava de la
Cobla Sureda. Amb l'ajuda dels coneguts historiadors i estudiosos de la Cobla
Jaume Nonell i Juncosa i
Jordi Gallegos i Córdoba vaig anar reunint tot el material gràfic i textual que finalment exposo en aquesta entrada.
Aquesta fotografia, doncs, es va fer el diumenge 4 d’octubre de 1914 a la Font d’en Fargas (Horta, Barcelona), durant l’Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R (Unió Federal Nacionalista Republicana).
En el rest de davant es pot reconèixer Lluís Sureda i Valls al segon tible i
Ramon Serrat i Fajula al primer tenor (hi anava de substitut, doncs en aquell moment era component i director de la
Cobla-orquestra Selvatana). És molt probable que el flabiolaire sigui Teodor Grivé, i el primer fiscorn el seu pare Llàtzer Grivé, citats en la foto anterior.
Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Retrat dels anys 20 de la
Cobla Sureda, que es troba a la pàgina 56 de la
Revista Destino, edició del 4 de Novembre de 1972. A destacar la presència d’un músic d’excepció, que segurament hi anava com a reforç o substitut: just al centre de la fila de darrere hi podem veure
Vicenç Bou i Geli amb el trombó a les mans. Comparant l’aspecte físic del mestre torroellenc amb fotografies existents de la
Cobla-orquestra Montgrins, aquesta imatge crec que és de 1925, doncs un any després es va afaitar el mostatxo. Altres possibles identificacions: Teodor Grivé (flabiol) i Lluís Sureda (2n tible). Hi ha un personatge a la fila de davant, entre el primer tible i el primer tenor que no té cap instrument a les mans, que és el director, Josep Ricart i Bastida (
"Titus").
Foto:
Revista Destino.
Anys 30
Dos segells que es feien servir per a marcar el repertori, i que ens podrien convidar a jugar al joc de les diferències. Penso que això significa que la
Cobla-orquestra Cathalonia va heretar el material i segurament la clientela de la
Cobla-orquestra Sureda quan aquesta es va desfer (a principis dels anys 40), i van fabricar un segell molt similar. O podria ser que només fos una còpia descarada del disseny, doncs a les hemeroteques no hi veig la
Cobla-orquestra Cathalonia més enllà de 1936.
Fotos: Arxiu Jordi Gallegos i Córdoba.
DADES ADDICIONALS
Donada la importància que crec que té aquesta entrada, com que tinc molta documentació a continuació poso la que em sembla més rellevant, amb uns quants exemples d’intervencions destacades – de caire una mica especial, que presenten alguna singularitat, diferent de la típica feina de festa major o de ballada de sardanes – de la Cobla-orquestra Sureda, que també era anomenada la Cobla d’en Sureda, o la Cobla del Sr. Sureda:
- El dia 4 de juny de 1906 es fa la IIIa Festa de la Música Catalana al Teatre Novetats de Barcelona. Interpreten una sardana del mestre
Cassià Casademont i Busquets
- El dissabte 21 de juliol de 1906 actuen al Tibidabo en el marc de les festes organitzades per la “Real Sociedad Colombófila de Barcelona”
- El divendres 7 de desembre de 1906 actuen a la Societat “El Foment Autonomista Català de Barcelona”, al Carrer Casp, 56
- El dijous 30 de maig de 1907 toquen en una multitudinària “Festa Nacional Catalana”, organitzada per la “Unió Catalanista”
- El dia 25 de juny de 1907 a les 9 del vespre es va fer un Concert al Teatre Principal de Barcelona en el que s’acomiadava de la ciutat la Rondalla Gallega “Airiños d’a miña terra”; hi va haver una intervenció de l’Orfeó Català interpretant Les Flors de Maig, d’
Anselm Clavé, i al final una intervenció de la
Cobla Sureda interpretant la sardana La Santa Espina, d’
Enric Morera i Viura
- El 28 i 29 de Juny de 1907 actuen al Tibidabo de Barcelona a l’Exposició d’Artistes Independents, i a la Plaça Reial de Barcelona per a la “Secció del Foment de la Sardana de l’Associació Popular Catalanista”-
Any 1908 (1)
El dia 26 d’Abril de 1908 el Foment de la Sardana del Districte VIè de Barcelona, secció Fivaller, va organitzar al Parc Güell una festa en honor dels més distingits compositors de sardanes del moment; es pot veure la crònica d'aquest esdeveniment a la
pàgina 15 del nº 1375 del setmanari
La Ilustración Artística, del 4 de Maig de 1908.
A la foto hi tenim:
Darrere: Juli Méndez,
Agustí Cardús i Baguer, Josep López i Franch i
Francesc Peracaula i Masagué
Al mig:
Josep Estela i Moret,
Josep Molins i Lanas, Josep Rovira i
Feliu Monné i Batallé
Davant:
Josep Casanovas i Gafarot ("Paixero"),
Eusebi Guiteras i Guiu, Lluís Sureda i Valls i
Eusebi Bosch i Humet.
Si mirem els enllaços, veurem que una bona colla d'aquests compositors eren de les comarques gironines.
Van intervenir-hi les cobles:
La Farnense (Santa Coloma de Farners),
Sureda (Barcelona),
Moderna Monnés (Esparreguera),
Serafins del Baix Montseny (Arbúcies),
La Pubilla (Sant Andreu),
La Badalonina (Badalona),
L’Aliança Vigatana (Vic),
La Principal de Peralada (Peralada),
La Nova Catalana -nom amb què es va conèixer en un principi a la
Cobla-orquestra Sendras- (Granollers) i
La Unió Cassanenca (Cassà de la Selva).
Explica el setmanari que es van tocar sardanes dels següents autors [els escric tal com els anomena la crònica]: Sureda, Guiteras, Vilaró, Rigau, Comella, Riera, Rovira, López Franch, Estela,
“Paixero”, Molins,
"Xaxu", Pitxot, Pujol, Cardús, Serra, Tresserras, Monné i Frigola.
Foto: Josep Brangulí.
Any 1908 (2)
Detall de la fotografia anterior, una de les poques que podem trobar de Lluís Sureda i Valls.
Foto: Josep Brangulí.
- El mes de Setembre de 1908 actuen a Olot per les Festes del Tura. Es menciona al setmanari La Comarca que el director és
Josep Serra i Bonal, i el nom d’alguns solistes: Josep Porquet i Porter (violí), Nicolás Luengo i Mendoza (clarinet), Joan Pedrol i Palau (cornetí solista de la Banda Municipal de Barcelona) i Faustí Galí i Pons (fiscorn, a qui el cronista recorda haver vist a Olot amb l’
Orquestra Torres, de Barcelona; personalment crec que el cronista el confon amb el fiscornaire Francesc [
"Paco"] Cufí)
- El dia 10 d’octubre de 1908 la
Cobla Sureda intervé tocant una sardana del mestre
Joan Baptista Lambert i Caminal en una funció especial de l’obra de teatre “Joventut de príncep” de Wilhelm Meyer-Förster, que comptava amb l'actriu
Margarida Xirgu i Subirà en el paper protagonista. El lloc era el Teatre Principal, de Barcelona, i la sardana portava el mateix títol que l’obra.
- El diumenge dia 8 de novembre de 1908 participen al Frontó Comtal de Barcelona en un festival dedicat a l’ “Associació Catalana de Beneficiència”
- Els dies 1 i 2 d’Agost de 1911 van fer unes ballades a la Plaça Major de Sabadell, durant la Festa Major. N’hi ha constància gràfica, com hem vist a la foto
Any 1911, tocant a dalt d’una espècie de glorieta, que de tant adornada no deixa veure gairebé els músics. Hi ha molta concurrència, i la majoria de balladors són homes.
- El dia 15 d’Octubre de 1911 van participar en l'homenatge que es va fer al mestre enric Morera, si anem a la foto
Any 1911 (2) en podem llegir més detalls.
- A les tres de la tarda del diumenge 4 d’octubre de 1914 actuen a La Font d’en Fargas (Horta, Barcelona) en un Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R. (Unió Federal Nacionalista Republicana), tal com explico a la foto
Any 1914
- El divendres 12 de maig de 1916 a les 10 de la nit actuen al Carrer València de Barcelona, interpretant quatre estrenes de
Josep Serra i Bonal. El mateix autor forma part de la cobla com a primer fiscorn, en aquells moments ja desvinculat de
La Principal de Peralada, i el primer tenor és Josep Bigas i Llansó (en la crònica corresponent es fa esment de que és el tenor solista de
La Principal de Peralada, la qual cosa significa que hi tocava com a substitut). La quarta sardana s’anuncia de lluïment, amb un premi de 25 Pts. per a la colla guanyadora
- El dia 15 d’octubre de 1916 participen en el Festival de Confraternitat catalano-aragonesa acompanyant l’Orfeó de Graus
- El divendres 29 de juny de 1917 actuen al Palau de les Belles Arts de Barcelona, amb motiu de l’Exposició d’Art Francès. És una festa dedicada a la Dansa Popular Catalana, i comparteixen escenari amb
La Principal de Cassà i L’
Esbart Català de Dansaires, tots sota la direcció d’
Aureli Capmany i Farrés
- El diumenge 19 de juny de 1921, actuen a les 11h davant del Casal del Centre, en plena rambla de Vilanova i la Geltrú, en un acte d’afirmació nacionalista organitzat per la Juventut Nacionalista “Els Almogàvers” del “Centre Català”, per a commemorar el primer aniversari de la seva fundació
- Durant la temporada 1924-1925 es van incorporar a la formació els músics Ramon Elias (clarinet) i Josep Ricart i Bastida [
“Titus”] (violí i director); no hi ha constància de quin instrument tocaven a la cobla, i segurament el director no en tocava cap. Altres components d’aquella temporada eren: Lluís Sureda i Valls (tible), Teodor Grivé (flabiol), Lluís Prat i Trias (violí), Joan Pedrol i Palau (cornetí) i Faustí Galí i Pons (trombó i fiscorn)
- L’any 1925 entra a la formació Joaquim Mestres i Tarradas (violí), i trobem l’
Orquestra Sureda intervinguent el divendres 21 d’agost de 1925 a Ràdio Barcelona en un concert dirigit per Lluís Sureda, en el qual s’interpreta:
Fantasia, de l’òpera Faust (Charles Gounod),
Capricho Español Gran Jota (José del Hierro) – aquestes dues amb un protagonisme destacat al violí del recentment incorporat Joaquim Mestres –,
Minuetto (Giovanni Bolzoni) i
Lysistrata (Paul Linke)
- La darrera notícia que trobo a les hemeroteques és un anunci de juny de 1939 a La Vanguardia, en el qual consta Josep Ricart i Bastida (
"Titus") com a representant, doncs Lluís Sureda i Valls havia mort l’any anterior, concretament el 31 d’agost de 1938.
Any 1964 (3)
Any 1964 (4)
Any 1964 (5)
Any 1964 (6)
%20-%20TARJA%20-%20edici%C3%B3%20JL.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
